Resultats de la cerca

El sanguinyol Cornus sanguinea és un arbust caducifoli de fulles oposades, amb la nervació molt marcada, que floreix en corimbes de floretes blanques tetràmeres Li escau el nom vulgar tant pel color roig que solen tenir els seus brots tendres com pel to, més cridaner, que prenen les seves fulles a la tardor Xavier Font Es tracta d’una petita família d’arbres i arbusts que viuen sobretot a les zones temperades boreals o, alguns, a les tropicals i subtropicals La formen poc més d’un centenar d’espècies, una de les quals, el sanguinyol Cornus sanguínea , n’és l’únic representant a casa nostra…

Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta planta les…

Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats…

Colònia d’ Oculina patagonica a l’estatge infralitoral rocós somer de Cabrera El creixement del diàmetre de les colònies oscilla entre 0,6 i 1 cm/any però el creixement potencial en condicions favorables i amb una competència feble pel substrat, pot assolir els 2,2 cm/any Aquest és el cas de comunitats en substrats artificials de recent construcció, com ara espigons o esculleres o ports, amb molta contaminació, o subjectes a processos intensos de sedimentació i erosió Enric Ballesteros Oculina patagonica és un hexacorall de l’ordre dels escleractinis Scleractinia que va ser introduït a la…

Distribució dels nemertins marins i d’aigua dolça identificats fins ara als Països Catalans Carto-Tec, original de l’autor Els nemertins són metazous molt especialitzats, triblàstics, acelomats, i proveïts de determinades estructures anatòmiques, com l’anus i l’aparell circulatori tancat, que obliguen a considerar-los com un fílum o tipus d’organització independent de la resta dels acelomats La seva característica especial és la presència de la trompa, formació dorsal tancada en una beina, anomenada rincocel , raó per la qual aquest grup també rep el nom de rincocels El nom actual prové de…

Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…

Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…