Resultats de la cerca

Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…

Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia…

Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’…

La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…

Són les tortugues d’aigua dolça, aquàtiques o semiaquàtiques, presents a totes les àrees càlides del món, a excepció d’Austràlia, Madagascar i part d’Àfrica Són de règim alimentari carnívor i consumeixen una gran diversitat d’animals aquàtics, tant invertebrats com peixos i amfibis La seva closca és aplatada, com les potes, que presenten membrana interdigital ben visible Els joves són d’una coloració molt viva, que s’apaga quan es fan adults En el comportament reproductor, són semblants als testudínids, però els seus ous són potser més allargats, de closca igualment calcària,…

Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de…

Lemnàcies 1 Llentia d’aigua Lemna gibba a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència, formada per dues flors masculines que consten d’un simple estam i una flor femenina un pistil unilocular únic, envoltades per una petita espata aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar x 4 c secció del fruit amb les llavors x 4 2 Llentia d’aigua petita Lemna minor a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència x 4 c secció del fruit i placentació de la llavor x 4 Eugeni Sierra Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura…

Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres Hom les…

Aquesta petita família de plantes, una bona part de les quals són aquàtiques i pròpies de les sèquies i dels arrossars, comprèn només dos gèneres i una quarantena d’espècies anuals o perennes Tenen les fulles oposades o verticillades, amb estipules les flors, menudes i poc visibles, són hermafrodites i es disposen solitàries a l’axilla de les fulles o agrupades en cimes Les espècies que viuen a l’aigua floreixen i fructifiquen sense obrir les flors, i les granes que produeixen, molt petites, són dispersades principalment pels ocells, però també per l’aigua i pel vent Aquests…

En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…