Resultats de la cerca

Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6  Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera…

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…

Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…

Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…

El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de…

Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i P…

Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera Aquesta…

El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…