Resultats de la cerca

Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular…

Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca de l’Ebre es…

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània…

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és…

Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38…

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…

Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el desenvolupament…

Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…