Resultats de la cerca

Consideracions generals Característiques de la Galàxia A partir de fonts diverses El Sol, l’estrella al voltant de la qual la Terra gira cada any i que ens permet la vida, forma part d’una aglomeració d’uns centenars de milers de milions d’estrelles que s’anomena la Galàxia De fet, totes les estrelles que es veuen a ull nu i la major part de les que s’observen amb telescopis o radiotelescopis des de la Terra pertanyen a aquest conjunt d’estrelles Però la Galàxia no és pas l’única, l’Univers és ple d’aquesta mena d’agrupacions d’estrelles, planetes, gas, pols i matèria fosca Els constituents…

Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…

El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…

Consideracions generals La nebulosa de la Pipa anomenada així per la seva forma de pipa de fumar és un dels núvols moleculars més propers al Sol, del qual el separa una distància de 450 anys llum La seva massa és de 10000 M ⊙ i fa uns 15 anys llum de punta a punta La formació d’estrelles només s’està produint en el nucli dens anomenat B59, on s’ha detectat una vintena d’infants estellars amb masses entre 0,1 i 1 M ⊙ ESO / Y Beletsky El bressol de la formació estellar són els núvols moleculars del medi interestellar Les estrelles sorgeixen d’un procés en què el material inicial —el tènue gas…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…

Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és encara molt…

No hi ha dubte que, de tots els grups d’artròpodes, el dels insectes és el més conegut i, alhora, el més diversificat i el més important numèricament de tot el regne animal Podem afirmar que són organismes d’origen antic, ja que els primers fòssils d’insectes que es coneixen daten del Devonià, bé que fou a partir del Permià que començaren a adquirir importància numèrica, gràcies a la regressió dels oceans i a la diversificació de les plantes Aquestes formes fòssils s’assemblaven ja a les formes actuals, cosa que no permet d’establir d’una manera clara l’evolució dels seus diferents grups…

Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…