Resultats de la cerca

Es tracta d’una família formada per gairebé mig centenar d’espècies tropicals i amb un representant mediterrani, Cynomorium coccineum Són plantes paràsites obligades, que consten de grossos rizomes subterranis algun cop de la mida d’un meló petit, i de sorprenents tiges carnoses Els rizomes, que estableixen contacte amb les rels de l’hoste, solen ramificar-se irregularment, i les gruixudes tiges són molt simples, sovint de forma cilíndrica, ovoide o clavada, i de colors vius, com ara groc o vermell A causa de l’estranya aparença d’aquestes plantes, fins ben entrat el segle passat…

És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm…

Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de…

Nimfeàcies Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent x 0,5 Eugeni Sierra Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es…

El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és…

El sanguinyol Cornus sanguinea és un arbust caducifoli de fulles oposades, amb la nervació molt marcada, que floreix en corimbes de floretes blanques tetràmeres Li escau el nom vulgar tant pel color roig que solen tenir els seus brots tendres com pel to, més cridaner, que prenen les seves fulles a la tardor Xavier Font Es tracta d’una petita família d’arbres i arbusts que viuen sobretot a les zones temperades boreals o, alguns, a les tropicals i subtropicals La formen poc més d’un centenar d’espècies, una de les quals, el sanguinyol Cornus sanguínea , n’és l’únic representant…

Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la…

El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al Rosselló,…

Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts…

Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el…