Resultats de la cerca

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…

Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…

Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…

Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…

Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb coccòlits poc…

Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…