Resultats de la cerca

Poblacions superficials de Paramuricea clavata a Cabrera afectades per un esdeveniment de mortalitat en massa A dalt, comunitat amb un gran nombre de colònies afectades per la pèrdua total o parcial de teixit A baix, poblacions fondes no afectades Enric Ballesteros La comunitat del coralligen és el resultat de l’acumulació d’algues calcàries incrustants en condicions de baixa disponibilitat de llum La fauna característica del coralligen varia en funció de la llum, el corrent, la sedimentació i la temperatura A les zones més eutròfiques, com ara la Mediterrània nord-occidental, el coralligen,…

Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…

Els factors ambientals que actuen per sota el nivell de la mar són essencialment diferents als que regeixen les comunitats emergides En un món constantment submergit, la disponibilitat hídrica deixa de ser un problema els organismes, que no estan preparats per a sobreviure als períodes d’emersió, moren quan queden accidentalment en sec a causa d’unes fortes minves L’hidrodinamisme varia qualitativament i quantitativament segons la fondària És turbulent i fort a la zona litoral, té un moviment de vaivé en els primers metres zona d’oscillació i minva i es torna unidireccional i horitzontal a…

La costa de la Marenda és considerablement abrupta i retallada En la Imatge, el cap de l’Abella i, al fons, el de Biarra, en un dia rúfol del començament de la primavera Jaume Orta La Reserva Marina de Cervera-Banyuls 22, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre Banyuls i Cervera de la Marenda, la costa presenta uns 6 km de penya-segats i petites cales d’una gran bellesa que conserven encara un estat bastant natural Formen part del tram litoral estés entre Argelers i Llançà, amb similituds clares amb la península del cap de Creus En aquesta zona, on la serra de…

Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…

En els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut novetats significatives en el coneixement florístic, taxonòmic i ecològic de les algues marines A més, s’han produït canvis notables en les comunitats, ocasionats sobretot per les activitats humanes A continuació es comenten les novetats i els canvis principals Algues vermelles El catàleg florístic de les algues vermelles s’ha incrementat notablement Dins l’ordre de les rodimenials destaquen dues espècies, Rhodymeniocolax mediterraneus i Leptofauchea coralligena , descrites com a noves per la ciència, els tipus de les quals s’han recollit en terres…

El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…

La família dels serrànids és constituïda per individus de cos robust i relativament comprimit, recobert d’escates petites o mitjanes del tipus ctenoide, bé que ocasionalment se’n poden presentar del tipus cicloide la línia lateral finalitza a la base de l’aleta caudal i és simple, ben marcada En aquestes espècies, el cap és ben desenvolupat, amb una boca també gran i lleugerament protràctil, de mandíbula inferior bastant prominent i maxillar ample les dents d’ambdues mandíbules es disposen en bandes, però també poden formar plaques que s’installen al vòmer i els palatins, i, en aquest cas,…

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera,…