Resultats de la cerca

La classificació dels sòls en categories organitzades ha estat quelcom dinàmic, i a la dècada dels 80 encara no pot considerar-se com un tema estabilitzat, ben al contrari del que succeeix amb d’altres disciplines La classificació és el reflex de l’estat de coneixements sobre els sòls, i aquests han evolucionat i augmentat considerablement, cosa que obliga a canvis i reorganitzacions periòdiques Els usuaris dels sòls s’interessen gairebé unicament per les propietats útils i, rarament, es preocupen de llur denominació En d’altres àmbits científics o de la vida ningú no qüestiona l’interès de…

Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats conjuntament i…

Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…

Consideracions generals Vistes les característiques generals dels ocells, procedeix que ens endinsem en el coneixement de la nostra realitat ornítica més immediata Abans d’entrar en l’examen analític, espècie per espècie, de l’ornitofauna dels Països Catalans, serà útil tenir-ne una visió sintètica que n’ofereixi la panoràmica general A tal efecte, i per mantenir la coherència d’aquesta part de l’obra, ens basarem en els grans grups establerts per la sistemàtica zoològica, tot i que hi hauria arguments a favor de reunir les espècies en grups d’afinitat ecològica ocells d’aiguamoll, de zones…

El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la fauna dels…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…

Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…

El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de la conca…