Resultats de la cerca

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’…

Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…

El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…

Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…

Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…

Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars de la fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms de la deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa criatura que havia trobat al fons del mar i que, observada a la lupa, duia un plomall de tentacles en forma…

Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…

Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…

Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…