Resultats de la cerca

La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…

Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…

Zonació altitudinal Disposició de la vegetació en estatges altitudinals en el massís del Montseny J Nuet i Badia Una observació analítica i detallada de la vegetació ens ha permès d’identificar-ne les unitats elementals, que hem anomenat comunitats o associacions Una visió sintetitzadora, per contra, ens ha de permetre d’agrupar aquestes unitats en grans conjunts d’una certa coherència estratègica i fisiognòmica per a definir els grans dominis mundials de vegetació, les grans macroàrees que un observador arribaria a destriar si pogués contemplar la Terra d’una sola ullada Aquest exercici de…