Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
El naixement del riu de l’Algar
Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella Ernest Costa El naixement del riu de l’Algar 29, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra Bèrnia, on forma…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
La serra de la Calderona
El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
La serra de Bernia
La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
Les heterobasidiomicètides paràsites o teliomicets: rovells, carbons i afins
Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…
La tija
Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…
Modificacions d’òrgans vegetals causades per zoocecidis
Els cecidis es formen a moltes de les plantes de la nostra flora Els de la figura superior afecten l’alzina Quercus ilex i són produïts pels himenòpters 1-6 , els dípters 7-8 i els àcars 9-10 que segueixen 1 generació sexuada 1’ sense l’escorça i 2 asexuada 2’ detall de Plagiotrochus australis 3 generació asexuada de P kiefferianus 4 generació sexuada de P quercusilicis 5 generació sexuada de P fusifex 6 generació asexuada de P burnayi 7 generació sexuada de Dryomyia lichtensteini 7’ detall del revers de la fulla 8 generació sexuada de Phyllodiplosis cocciferae 9 generació…