Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
La fauna mastològica dels Països Catalans
El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara 1987 per definitivament establert Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur, però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al nivell d’informació de què hom disposava…
Les juglandàcies
Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla imparipinnada i…
Iubarta
La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes pectorals…
Tòtil
Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…
Els deuterostomats
Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es…
Les aceràcies
Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…
Repicatalons
El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l…
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
Les boletals
Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina