Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Tritó pirinenc
Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en posició lateral…
Les primulàcies
Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
Estat actual del coneixement de la sistemàtica i la filogènia de les plantes terrestres
Al llarg dels darrers quinze anys, la sistemàtica vegetal ha experimentat una important revolució en la seva metodologia deguda, per una banda, a la incorporació de la metodologia cladista i, per l’altra, a la utilització de les tècniques pròpies de la sistemàtica molecular en la inferència de les relacions filogenètiques entre els organismes Els estudis filogenètics duts a terme i els arbres resultants han conduït al reconeixement de grups monofilètics naturals i, en conseqüència, han tingut un gran impacte sobre les hipòtesis prèvies de les relacions existents entre els diversos grups…
Els ambients rics en fongs ameboides
Gairebé totes les dades publicades sobre fongs ameboides trobats als Països Catalans es refereixen als mixomicets Els migrats coneixements que tenim de la resta dels grups no ens permeten de fer consideracions generals sobre la seva ecologia Pel que fa a les exigències ecològiques dels mixomicets, les fases del seu cicle vital que són més sensibles a la influència dels factors ambientals són la plasmodial i la de maduració dels esporocarps Els requeriments ecològics més importants per a completar aquestes fases són la humitat ambiental i la disponibilitat i les característiques del substrat…
Registre geològic de fenòmens astronòmics
Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…
Característiques generals dels amfibis
Concepte d’amfibi Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre La vida a terra ferma requereix una llarga sèrie d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions de l’esquelet per a suportar el pes del cos, com l’aparició dels membres quiridis, articulats i aptes per a la locomoció i, fins i tot, en algunes espècies, per al salt, com en la reineta comuna Hyla meridionalis de la fotografia Javier Andrada Els amfibis són els primers vertebrats que han reeixit a sortir de l’aigua, almenys parcialment En algun…
Els dominis bioclimàtics i el mantell vegetal de la Terra
Zonació altitudinal Disposició de la vegetació en estatges altitudinals en el massís del Montseny J Nuet i Badia Una observació analítica i detallada de la vegetació ens ha permès d’identificar-ne les unitats elementals, que hem anomenat comunitats o associacions Una visió sintetitzadora, per contra, ens ha de permetre d’agrupar aquestes unitats en grans conjunts d’una certa coherència estratègica i fisiognòmica per a definir els grans dominis mundials de vegetació, les grans macroàrees que un observador arribaria a destriar si pogués contemplar la Terra d’una sola ullada Aquest exercici de…