Resultats de la cerca

Gutíferes o clusiàcies 1 Herba de sant Joan Hypericum perforatum a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers x 4 c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals x 2 Eugeni Sierra És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta d’altres donen fruits comestibles, com el mamei Mammea americana , i n’hi ha que produeixen resines i…

Els cèrvids són la segona família dels artiodàctils en nombre d’espècies la primera la constitueixen els bòvids Són remugants com aquests darrers, però se’n diferencien, principalment, per la presència de banyes ramificades que cauen i es regeneren cada any a excepeió del ren, només els mascles són portadors de banyes Posseeixen, d’altra banda, un parell de glàndules davant dels ulls que, mitjançant secrecions oloroses, porten a terme una important funció en les interaccions socials

Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el mateix…

Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…

Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…

Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…

L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota de malla formada per les…

Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…

Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…