Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Piula grossa
Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra captura feta la tardor-hivern de 1979-80 a la platja…
Daurada grossa
Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins…
La serra Grossa
La serra Grossa es caracteritza pels seus pendents suaus en la imatge una brolla colonitzada per pins joves Josep R Nebot La serra Grossa 25, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra Grossa és una llarga serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Costera, al nord, i la Vall d’Albaida, al sud En general, mostra un perfil suau, sense grans elevacions, amb altures màximes que no superen els 900 m Correspon a una alineació anticlinal de fort caràcter diapíric, emmarcat a nord i sud per les àrees sinclinals del…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de…
Oca riallera grossa
Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921
Altres motacíl·lids: piula grossa i piula del Petxora
Piula grossa Anthus novaeseelandiae Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Els Columbrets
El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat,…
Les pirolàcies
Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina