Resultats de la cerca

Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional Pleurodeles…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i…

Consideracions generals Vistes les característiques generals dels ocells, procedeix que ens endinsem en el coneixement de la nostra realitat ornítica més immediata Abans d’entrar en l’examen analític, espècie per espècie, de l’ornitofauna dels Països Catalans, serà útil tenir-ne una visió sintètica que n’ofereixi la panoràmica general A tal efecte, i per mantenir la coherència d’aquesta part de l’obra, ens basarem en els grans grups establerts per la sistemàtica zoològica, tot i que hi hauria arguments a favor de reunir les espècies en grups d’afinitat ecològica ocells d’…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…

El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…

L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…

La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…

Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…