Resultats de la cerca

L’ànec capblanc és molt rar solament 6 citacions entre el 1915 i el 1979, totes de la tardor i l’hivern Se’n capturà a Elx un exemplar el desembre de 1959 l’albufera de València, 2 mascles cap al 1915 i 2 mascles i una femella morts el setembre del 1940 o el 1941 al delta de l’Ebre, una femella caçada a l’estany de l’Encanyissada el novembre de 1935 i una altra observada a l’illa de Buda el 160179 finalment, el 280179, un mascle fou vist en uns cultius inundats a pocs quilòmetres al S de Sant Carles de la Ràpita

Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia…

El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar a les…

El territ becllarg Calidris ferruginea és un limícola de mida mitjana 17-19 cm de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall La fotografia, presa al Fondo Baix Vinalopó en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu José Damian Navarro Medina Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant…

Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell…

La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és citada tots…

La cuereta torrentera és una espècie nidificant i hivernant a Catalunya, Andorra i el País Valencià A les Balears es comporta com un hivernant comú, encara que molt localitzat La seva àrea reproductora comprèn tot Catalunya allà on troba el seu hàbitat més idoni, Andorra i el País Valencià, on ja es troba, però, més localitzada i restringida a rius i rieres d’una certa altitud Durant el setembre i, principalment, l’octubre, apareixen ja les cueretes torrenteres hivernants procedents de França, Suïssa, etc, que es vénen a sumar a les indígenes que, en aquesta època, també van deixant molts…

El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la primavera comença…

Al territori estudiat és regular en migració, però poc comuna, tant durant la primavera com la tardor A l’hivern és molt escassa i local a Catalunya i al País Valencià, i excepcional a les Illes Als Països Catalans, les gambes verdes en pas pre-nupcial s’observen a partir de la darrera desena de març, i la migració es fa molt més notòria durant tot l’abril i la primera desena de maig Durant l’estiu, les observacions són molt escasses un ocell el 090662 al delta de l’Ebre, i un altre el 230774 a Menorca, aquest darrer, probablement, un migrador primerenc A la tardor, les dades tornen a…