Resultats de la cerca

Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix linear que surt de…

Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…

Posidoniàcies 1 Alga dels vidriers Posidonia oceanica a aspecte general x 0,5 b detall de la inflorescència x 3 c els tres estams amb les anteres sèssils que envolten l’únic pistil x 5 d detall de l’estam amb el connectiu en forma d’apèndix alat x 5 Eugeni Sierra La família de les posidonàcies és pròpia de les aigües de la Mediterrània i del S d’Austràlia presenta un sol gènere i tres espècies, una de les quals és l’alga dels vidriers Posidonia oceanica molt abundant a les nostres costes Es troba en substrats predominantment sorrencs, formant extenses praderies submarines, de vegades a…

Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…

Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…

Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…

Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…