Resultats de la cerca

Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…

Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…

Característiques de grup Els odonats o libèllules figuren entre els grups d’insectes ben coneguts de tothom, ja que, a més de la grandària i els colors del cos, la seva manera de volar crida l’atenció de qualsevol observador D’altra banda, els bonsobservadors coneixen també el seu desenvolupament, típicament hemimetàbol, gràcies a les característiques de les seves nimfes, que són formes aquàtiques i molt típiques pels seus hàbits depredadors aquestes, i també els imagos, figuren entre els principals insectes predadors dels ambients aquàtics Juntament amb els efemeròpters, els odonats…

Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho  demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…

Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

Arbre filogenètic dels primats L’evolució dels primats és un cas típic de radiació adaptativa, amb una diversificació constant de grups i espècies La categoria sistemàtica dels prosimis no inclou una única branca filogenètica, sinó dues ben separades, els tarsioïdeus per una banda i els lemuroïdeus i lorisoïdeus per l’altra Dins dels avantpassats dels antropoides, hi ha una antiga diversificació entre platirrins i catarrins i una posterior entre cercopitecoïdeus i hominoideus El gènere Aegyptopithecus , descobert a El Fayum Egipte i datat en uns 30 milions d’anys, presenta una semblança…

La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…