Resultats de la cerca

Papamosques menut Ficedula parva Encara que aquest papamosques pot passar molt desapercebut per la seva coloració poc vistosa i per la seva escassetat, és indubtable que es tracta d’un migrador molt rar, i segurament irregular, en ambdós passos Hores d’ara, solament ha estat citat a Catalunya vuit observacions i dues captures, a la regió de Castelló una captura i a les Illes quatre observacions, tot i que segurament aquest petit moixó deu poder-se detectar a qualsevol indret en migració Les 15 dades recopilades, una de les quals és una recuperació d’un ocell anellat a Suècia, indiquen que…

El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…

La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…

El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al començament d…

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…

Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…