Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
Els dermoquèlids i els quelònids: tortugues marines
Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat i és molt…
Cucut reial
El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…
Biogeografia dels rèptils
Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…
Les platanàcies
Família formada per un sol gènere, amb sis espècies d’arbres caducifolis quasi tots nordamericans Fan les fulles grans, palmades, partides en tres o cinc lòbuls punxeguts, i amb la base del pecíol eixamplada i embeinadora L’escorça es desprèn en plaquetes primes i de forma irregular, cosa que dóna als troncs un aspecte molt particular, coberts de taques verdoses, groguenques i brunes Quant als òrgans florals, les platanàcies destaquen per la forma dels aments, esfèrics i compactes, amb diminutes floretes unisexuals Els femenins, un cop madurs, són unes boles atapeïdes, grosses de fins uns 3…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’…
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
La niella
Dibuix de la niella aparegut a la Flora von Deutschland , d’Otto Wilhelm Thomé 1888 La niella Agrostemma githago és una cariofillàcia que forma part de la flora dels nostres sembrats des de temps immemorial Cal suposar que es tracta d’una planta allòctona vinguda de fa segles del Pròxim Orient si això és cert, es tractaria d’un arqueòfit i molt probablement les llavors deurien arribar barrejades entre les dels cereals per a sembrar Tots els òrgans de la planta contenen una saponina, la gitogenina, que és metzinosa per als humans i per a molts animals de granja, i que representa un 5-7% del…
Tortuga verda
Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat explotada per a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina