Resultats de la cerca

Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb…

Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument, fins a uns vint…

El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…

L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…

La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…

La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen recerques en…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…