Resultats de la cerca

Les eustigmatofícies constitueixen un petit grup d’algues, antigament incloses a la classe anterior Es caracteritzen per la seva estructura capsal o coccoide, i els caràcters més originals que presenten corresponen a les seves zoòspores, normalment amb un sol flagel, algun cop heterocontes, de forma allargada La base del flagel es presenta típicament inflada i, a la vora, fora del plast, presenten una taca ocular peculiar, formada per gotes de carotens, a la qual fa referència el nom del grup que significa organismes amb taca ocular primitiva Com a substàncies de reserva acumulen un polímer…

La majoria dels paraneòpters són insectes picadors, dotats d’uns estilets bucals especials per a xuclar l’aliment dels seus hostes, sigui animals o vegetals La fotografia correspon a un heteròpter, Dicranocephalus albipes , de la família dels estenocefàlids, que es diferencia d’altres espècies pròximes pel fet de no tenir un anell negre al segon artell antenal Ramon Dolç/Sebastià Hernandis Hom reuneix sota el nom general de paraneòpters diversos ordres d’insectes que tenen en comú, en primer lloc, la presència a les ales d’un camp joval o neala reduït en relació als polineòpters, que hem…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les…

Els d’aquesta divisió són els bacteris arcaics, tots caracteritzats, a més de per altres aspectes metabòlics i estructurals, per no tenir el típic peptidoglicà a les seves parets La sistemàtica d’aquest grup de procariotes es troba en activa elaboració, ja que l’interès del seu estudi ha fet que en pocs anys es descrivissin i s’estudiessin amb tècniques de biologia molecular moltes soques isolades a partir d’ambients naturals, en la seva majoria extrems A més de la paret cellular sense peptidoglicà típic, els ribosomes dels bacteris arcaics s’assemblen als dels eucariotes, els lípids de les…

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals…

Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina…

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…