La majoria dels paraneòpters són insectes picadors, dotats d’uns estilets bucals especials per a xuclar l’aliment dels seus hostes, sigui animals o vegetals. La fotografia correspon a un heteròpter, Dicranocephalus albipes, de la família dels estenocefàlids, que es diferencia d’altres espècies pròximes pel fet de no tenir un anell negre al segon artell antenal.
Ramon Dolç/Sebastià Hernandis.
Hom reuneix sota el nom general de paraneòpters diversos ordres d’insectes que tenen en comú, en primer lloc, la presència a les ales d’un camp joval (o neala) reduït en relació als polineòpters, que hem tractat prèviament. A part altres caràcters d’ordre intern, tenen metamorfosi simple de tipus paurometàbol, si bé alguns mostren una certa tendència al desenvolupament de tipus holometàbol, amb alguna fase més o menys quiescent, i una gran part dels grups tenen l’aparell bucal de tipus picador-xuclador.
Els sis ordres que comprèn aquesta secció són, doncs, els següents: els polls dels llibres (psocòpters), els polls de l’aviram (mal·lòfags), els polls típics (anoplurs), les cigales, pugons i cotxinilles (homòpters), les xinxes i bernats pudents (heteròpters) i els tisanòpters. Homòpters i heteròpters havien estat tradicionalment considerats com a subgrups de l’antic ordre dels hemípters (Hemiptera), ordre que ja no és totalment admès modernament.
Hi ha, tanmateix, una gran varietat d’hàbitats entre els paraneòpters, però hom pot dir que hi abunden les formes ectoparàsites d’animals i de vegetals, un gran nombre d’organismes que provoquen flagells a les plantes, i d’altres que actuen com a vectors de malalties. Predominen els de règim herbívor, si exceptuem fonamentalment els mal·lòfags i els anoplurs (els polls).