Resultats de la cerca

El tudó Columba palumbus és el més gros dels nostres coloms ateny fins a 40 cm, i també una de les peces cinegètiques més difícils d’abatre, per la seva fortalesa i resistència al tret És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic, així com dues taques, a la base d’una petita àrea verdosa tornassolada, a banda i banda del coll una banda transversa de l’ala també és blanca, com s’endevina en aquest exemplar fotografiat a Menorca al moment de l’abeuratge aquest és el tret més característic pera identificar-lo en vol Yves Hennechart Espècie sedentària, però…

Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment…

La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans dimensions, és…

Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…

Relació entre la superfície insular de les Balears, Còrsega i Sardenya i el nombre d’espècies nidificants a cadascuna de les illes La recta de regressió mostra que la correlació entre ambdós paràmetres és molt alta S’ha inclòs, a tall de comparació, la zona continental, que queda desplaçada clarament cap a la dreta Maber, original de l’autor Els ocells, gràcies a la seva facultat de volar, són capaços de salvar les barreres marítimes, per la qual cosa constitueixen els vertebrats més ben representats a les illes exceptuant, es clar, el cas dels peixos Evidentment, les illes tenen una…

La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…

Un aspecte de les grans parets calcàries que cauen sobre la vall de l’Arc, a la serra d’Aitana Ernest Costa La serra d’Aitana i la vall de Guadalest 13, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aitana és sens dubte el massís més important del nucli muntanyenc del migjorn valencià ateses la seva extensió i altura La seva mola impressionant s’aixeca a pocs quilòmetres de la costa, a la comarca de la Marina Baixa, fins als 1588 m del seu cim, que representa un dels punts més elevats de tot el País Valencià Mentre que per la cara de migjorn el seu relleu és relativament suau, el…