Resultats de la cerca

El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…

El conegut cuc de terra Lumbricus reuneix les caractéristiques externes més tipiques dels oligoquets A i Jacques Six/Firo-Foto Hom pot definir la classe dels oligoquets com el grup que reuneix els anèllids clitellats, proveïts de setes poc nombroses i sense parapodis Són espècies hermafrodites i de desenvolupament directe N’hi ha més de 3000, la majoria de vida terrestre i d’aigua dolça n’hi ha una minoria de marines o de pertanyents als ambients litorals Morfologia El cos dels oligoquets mostra tres regions diferents En primer lloc, el lòbul cefàlic o lòbul preoral, que constitueix el…

Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…

Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim carnívor Morfologia…

Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…

Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…

Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…

Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…

Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…