Resultats de la cerca

Els passeriformes tenen hàbits alimentaris diversos, que es reflecteixen en la variada estructura del bec, de la qual cosa n’és mostra la mallerenga blava Parus caeruleus , a dalt i el raspinell comú Certhia brachydactyla , a baix Oriol Alamany La família de les mallerengues pàrids, comprèn 43 espècies, sobretot paleàrtiques, de les quals el principal gènere, únic a les terres catalanes, és el Parus Els pàrids són una mena de menudes i activíssimes boletes de ploma —algunes bellament acolorides— i dotades d’un bec curt i dret, que ressegueixen acrobàticament els branquillons i els llucs…

L’embassament de Sant Llorenç de Montgai és envoltat per alguns dels relleus més exteriors dels Prepirineus Juan M Borrero L’embassament de Sant Llorenç de Montgai i el partidor de Balaguer 220, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’embassament de Sant Llorenç de Montgai és situat al costat del poble del mateix nom, al nord de la ciutat de Balaguer, aigües amunt del riu Segre Poc per sota es troba la seva contrapresa, el petit pantà del Partidor de Balaguer Ambdues obres emmagatzemen aigua destinada, mitjançant canals, al reg de les comarques veïnes El descens…

Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns…

Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou…

L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…

Obtenció de mostres de saliva d’un ratpenat cuallarg Tadarida teniotis per a estudiar la possible presència de Lyssavirus , coronavirus o virus de la grip A Marc López Les malalties emergents o reemergents són un dels grans reptes sanitaris que la nostra societat ha d’abordar al segle XXI El 75% de les malalties emergents que han afectat els humans les dues darreres dècades són considerades zoonosi Generalment, una malaltia es considera emergent quan l’agent infecciós que l’origina és desconegut i és la primera vegada que es detecta, o bé sí que és conegut, però apareix en una àrea nova on…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…

Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…

Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…