Resultats de la cerca

En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…

Encara que probablement nasqué a Vilafranca del Penedès, fill d’un baster d’aquesta ciutat, i que la documentació el relaciona en diverses ocasions de la seva vida amb aquella localitat, Joan Mates figura sempre, des de l’inici del seu diplomatari, el 1391, com a pintor resident i ciutadà de Barcelona Retaules de Joan Mates dels quals es coneix l’emplaçament original FP Verrié Cal no oblidar aquest origen “que Joan Mates comparteix amb Ferrer Bassa, relacionat en els seus inicis amb la zona de Vilafranca i les Gunyoles” –ha escrit Rosa Alcoy– per constatar que al llarg de tota la seva vida el…

Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses, el principal promotor del qual fou l’abat Ramon de Bianya Característica dominant en la producció de taller de Sant Joan és l’especialització en l’ús de l’…

Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…

Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…