Resultats de la cerca

L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…

S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…

Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…

La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…

Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…