Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
La custòdia reliquiari dels Corporals de Daroca
Art gòtic
Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una custòdia de plata…
La decoració de la capella del Palau Dalmases de Barcelona
Art gòtic
La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…
Santa Maria de Rubió
Art gòtic
Escut dels Castellolí sobre el portal principal ECSA - GSerra Tal com s’exposa en la introducció general d’aquest apartat, la diòcesi de Vic, molt afectada pel despoblament dels segles XIV i XV i per les guerres remences, està pràcticament mancada de gòtic rural L’etapa d’esplendor o enfortiment del feudalisme, amb el notable augment de població rural que es va produir al llarg dels segles XI al XIII, va fer que es renovessin en aquells temps, els d’esplendor de l’art romànic, gairebé totes les esglésies rurals del país i de les viles i ciutats Al camp, l’esmentat despoblament del final de l’…
La casa forta de Mont-rodon
Art gòtic
La història de la casa i dels seus estadants Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme El senyor del castell de Taradell els va assignar per a la seva manutenció part del delme de Taradell i un…
Inventari dels béns de la casa del pintor Jaume Vergós I
Art gòtic
Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…
Inventari de la casa i l’obrador de l’escultor Pere Sanglada
Art gòtic
Data 13 i 19 de març de 1408 Saurina, vídua de Pere Sanglada, mestre d’imatges, mort l’11 de març, fa fer inventari dels béns que el seu difunt marit tenia a la casa familiar del carrer del portal de Trenta Claus actualment, d’Escudellers L’infrascrit difunt va morir el diumenge 11 de març de l’any que segueix El dimarts 13 del mes de març de 1408 la senyora Saurina, muller de Pere Sanglada, difunt, mestre d’imatges, en tant que tenint i posseint tots els béns del dit difunt marit seu pel seu dot i esponsalici i els altres drets seus, i els deutes i pertinences en i sobre els béns de aquell…
Del frontal al retaule
Art gòtic
El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…
Contracte de construcció d’una trona per al claustre del convent de Framenors de Perpinyà
Art gòtic
Data 9 de setembre de 1410 Guillem Sagrera i Rotllí Gautier acorden amb Martí Calvet, botiguer de Perpinyà, que faran una cadira de predicar o trona per al claustre del convent de Framenors de la vila En nom de Déu Amén 1 “Aquets són los capítols per fer la cadira de presicar devant Nostra Dona dels Àngels en la claustra de Framenós de Perpenyà, fermats e jurats entre lo senyor en Martí Calvet, botiguer de la dita vila, pagador de la hobre, e mestres GSagrera e Rauly Valter Primerament que la dita cadira sia de la malor pedra que lo dit mestre trobarà a la padrera de las Fons Ítem, que age…
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
La producció gerrera barcelonina
Art gòtic
Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina