Resultats de la cerca

Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…

Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

La pintura en l’edat de l’angoixa Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell Noguera Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartella que també incloïa la data, avui esborrada La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470 © Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El dissabte 17 d’octubre de 1472, després de les reunions preparatòries de la capitulació de la ciutat, Joan II entrà triomfant a Barcelona El Manual de novells ardits , extremadament estricte i parc en notícies al llarg…

A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement Com altres grans edificis civils de l’època, aquest tampoc no fou bastit del no-res a partir d’un projecte coherent, sinó que és el resultat d’un conjunt de fases successives, la primera de les quals s’inicià en temps dels romans D’aleshores són el mosaic de temàtica circense descobert durant…

Clau de volta amb l’escena de la Coronació de la Mare de Déu i extrems dels nervis de la volta del presbiteri ECSA - GS El testament del comte d’Urgell Ermengol X, del juliol del 1314, ordenava construir un convent de predicadors a la partida de la Plana de Vilanova, a Balaguer, prop del cap del pont, i que es compressin llibres, calzes d’argent, robes, ornament i tot el necessari per a bastir el nou convent, on havien de viure un prior i dotze religiosos Del conjunt conventual, aixecat al llarg del segle XIV i el primer terç del segle XV, avui queden l’església, sense la façana original, el…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…

Santa Clara de Barcelona La presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara Aquesta data és confirmada per l’epigrafia de la làpida sepulcral de la primera abadessa del convent, l’esmentada Agnès de Peranda, de l’any 1281, transcrita i traduïda per Fidel Fita 1895, pàg 273 En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagrada a sant Antoni Abat Només tres anys més tard, el 1237, i gràcies al vistiplau del rei Jaume I, van obtenir uns terrenys, en una…