Resultats de la cerca

Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van desenvolupar A continuació, com a complement de…

L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que…

Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…

En iniciar-se l’època que, convencionalment, hom ha acordat d’anomenar gòtica, el llibre, en terres catalanes i arreu del món occidental, experimentà diversos i importants canvis formals que anaven des de la utilització de nous tipus d’escriptura i una nova presentació de la pàgina fins a culminar en un canvi total de l’estructura, propiciat per un sistema de producció diferent, com ho serà el pas de la producció manual a la mecànica, introduïda per l’aparició i consolidació de la impremta Tots aquests canvis s’expliquen, com es veurà, per un nou model social caracteritzat per una notable…

L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…