Resultats de la cerca

Miquelet, Ade Ros, 1772, coll part JLV Durant la guerra de Successió la monarquia francesa mobilitzà les nombroses companyies de fusellers de muntanya que li resultaren tan efectives en les ocupacions del territori del Principat a la darreria del segle XVII, gràcies a l’excellent coneixement del país que tenien i a la seva àgil mobilitat Alain Ayats n’ha exposat el funcionament una companyia era considerada pels oficials, abans que res, com un negoci sovint profitós, en la mesura que aquests percebien una dotació econòmica de la monarquia mitjançant la qual pagaven els seus homes, sempre amb…

Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…

El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…

El Crèdit Mobiliari —escrivien "Moviliari"— Barcelonès va ser autoritzat per Decret de 27 de juny de 1856 S’acollia a la Llei de Societats de Crèdit del 28 de gener d’aquell any i el seu objectiu social eren les operacions previstes en l’esmentat text, però fent una especial atenció a les obres públiques, com ara “ crear ferrocarriles, canales, puertos, dársenas, fábricas, minas, alumbrado y otras empresas de utilidad pública “ El capital es fixava en 60 milions de rals, representat per 30 000 accions de 2 000 rals cadascuna Es va fer una primera emissió de 10 000 accions, de les quals…

Pagès i homes lluitant, Roman de la Rose , sd BUV / GC Francesc de Verntallat, el líder del moviment de revolta camperola catalana del segle XV, era un fadristern del llinatge de la força de Verntallat, a la Garrotxa Dirigí les lluites dels pagesos en la major part del conflicte agrari català, sobretot des del 1462 fins al 1475 Els seus orígens familiars provenien de la petita noblesa rural, en contacte estret amb les capes més altes del camperolat i ofegada econòmicament, com tants altres pagesos, per la crítica situació del camp català a la darreria de l’edat mitjana Ell fou qui s’oposà a…

LA Thiers aclamat pels diputats a la sessió del 16-6-1877, B Ulmann, sd MNCVT / Giraudon En iniciar-se la segona meitat del segle XIX, els territoris de l’àrea lingüística catalana romanien, majoritàriament, sota jurisdicció de dos estats, l’espanyol i el francès, els sistemes polítics dels quals no responien al model de democràcia liberal En efecte, el Segon Imperi francès proclamat per Napoleó III el 1851 no era, malgrat el manteniment del sufragi universal masculí, un règim liberal-democràtic, sinó una monarquia no representativa amb temptacions plebiscitàries Les institucions…

Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars ​​​​​​​ Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'hauria pogut…

Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…

Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…

Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…