Resultats de la cerca

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…

La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure…

Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…

Parlar de cultura quan aquesta es refereix al món de l’islam requereix diverses consideracions prèvies La cultura islàmica, sigui expressada o no en llengua àrab, sempre s’origina i es desenvolupa dins del marc del pensament de l’islam Fragment de tinter, segles XII-XIII MACD A diferència del que succeeix dins del judaisme i del cristianisme les altres dues grans religions a l’entorn de les quals aparegué l’islam, l’imperatiu de la recerca i del desenvolupament del saber és d’índole essencialment religiosa per als musulmans En aquest sentit, frases com “el que viatja darrere del coneixement…

El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…

Vista panoràmica de Sabadell des de la torre de Joan Baqués, 1890 AHS Al llarg de la segona meitat del segle XIX, una part poblacions dels Països Catalans van continuar experimentant canvis profunds en la forma, en el nombre d’habitants i en les activitats econòmiques que s’hi produïen Mentre que els nuclis rurals situats a les àrees muntanyoses i allunyats de les noves vies de comunicació van sofrir pèrdues de població per l’emigració de la gent jove, les viles que estaven al costat de les noves carreteres, que tenien estació de ferrocarril i que experimentaven un augment de les activitats…

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…