Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…
Televisió i classes
Càmera de televisió durant una retransmissió esportiva, sd Prisma Del 1980 al 1997, la televisió ha seguit els canvis en l’estructura de classes de la societat catalana, i alhora n’ha estat motor El 1980 hi havia dos canals de la televisió de l’Estat espanyol que, tal com deia el setmanari de Figueres “Canigó”, en el seu exemplar de comiat núm 806-807, març del 1983, “tots sabem que, en realitat, és una televisió del govern que mani en aquell moment, i totalment centralista de Madrid” Si s’hagués escrit “localista” en lloc de “centralista” la precisió hauria estat encara més gran L’única…
El creixement de la indústria: miracle o miratge?
Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…
Crisi i reconversió econòmica
Manifestació contra l’atur a Sabadell, , 26-11-1977 AHS - P Farran EI 1973 s’inicià un període de canvi econòmic als Països Catalans que es produí també a la resta de l’Estat Aquesta situació, que s’anà tornant més i més turbulenta, implicà globalment l’aparició de fortes transformacions en l’estructura social i productiva del país La major part d’analistes consideren que aquesta etapa va estar dominada per dues forces combinades D’una banda, la crisi general de les economies capitalistes, que s’inicia amb la puja dels preus del petroli provocada per l’Organització de Països Exportadors de…
Cap a unes noves classes socials?
La classe no s’hereta, s’adquireix, per bé que la classe a la qual pertany la família d’un individu quan neix és un factor molt important per al seu futur arrenglerament social en un determinat grup Les classes socials es diferencien dels estaments o de les castes perquè són obertes i mòbils, de manera que tant l’ascens en l’escala social el reclassament com el descens el desclassament són possibles i freqüents Per a definir una classe s’han de conèixer dues coses l’origen i el volum dels ingressos o les rendes que percep un individu o una família en les diferents etapes de la seva vida que…
L'escenografia durant el modernisme
Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
El lloc de la literatura en la societat postmoderna
Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…