Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Quan, com?
Per on començar una història de Catalunya Quines han de ser les fronteres espacials d’aquest subjecte històric Catalunya és un poble o un territori Aquests interrogants adquireixen sentit només si creiem que Catalunya és una comunitat, que s’ha anat formant i transformant històricament, i amb aquesta evolució ha anat creant i modelant l’espai de la seva convivència, fonent-se poble i territori Qüestionaments com aquests permeten que el viatge de l’historiador no sigui només unidireccional d’avui cap ahir, carregat de presentisme, sinó que emprengui les dues direccions també d’…
L'art espanyol durant els anys del modernisme
El propòsit d’aquest text és traçar un esbós, necessàriament esquemàtic, del que es va esdevenir en el panorama artístic espanyol durant els mateixos anys en què el Modernisme s’estava desenvolupant a Catalunya És a dir, en l’arc cronològic delimitat entre el 1880 i el 1915, dates convencionalment admeses com a principi i final d’aquest moviment cultural En una primera mirada, un tret crida poderosament l’atenció una diversitat tant estilística com iconogràfica directament relacionada amb un anhel diferenciador que ha de ser entès en una dialèctica centre-perifèria, dialèctica tant política…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
El concepte “modernism” en el món anglosaxó
«El modernism és més que, únicament, art i literatura En aquests moments inclou quasi la totalitat del que és veritablement viu en la nostra cultura» Clement Greenberg , 1965 El terme modernism s’usa d’una manera comuna a la Gran Bretanya i als Estats Units per descriure un moviment cultural molt ampli, que s’originà al segle XIX i que madurà al XX, guiat per un conjunt de premisses, actituds i valors afins Amb tot, no hi ha un consens d’opinió pel que fa a la naturalesa exacta del moviment, concretament quan començà, o si forma un període concret de la història de l’art que va acabar fa un…
Entrebancs polítics i econòmics per a una política científica pròpia
L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…
Gaudinistes i gaudinisme
El terme gaudinisme va ser una invenció dels historiadors de Gaudí, que el van definir de maneres diverses Mentre que per a Cèsar Martinell el gaudinisme és la designació genèrica de les normes i principis arquitectònics que Gaudí va aportar a l’arquitectura espanyola, Alexandre Cirici ho resumeix amb una frase escrita per Jeroni Martorell, «és un geni, cal seguir-lo», i segons Salvador Tarragó constitueix la valoració i interpretació de tota la seva obra Gaudinisme i gaudinistes són, doncs, termes en la definició dels quals es poden encabir diversos conceptes i diverses actituds que tenen…
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…
L’art i l’artista
Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…
Premodernismes
Santiago Rusiñol 1861-1931 Fragment de Novella romàntica 1902 Oli Barcelona, Museu d’art Modern-MNAC MNAC El Modernisme artístic pròpiament no cristallitzà fins als anys noranta, però l’afany d’innovació que li dóna cos no va aparèixer de sobte sinó que en el món artístic català ja començaven a haver-hi símptomes de trencament amb els estils convencionals des de començament dels anys vuitanta i fins i tot abans En el camp de la pintura aquest apunt de renovació vingué de la mà dels pintors luministes que, arrelats en la tradició recent del millor Fortuny, introduïen un element essencial en…
La literatura en l'època del modernisme
Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…