Resultats de la cerca

Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar, Sabadell, F Casañas, c 1925 MHS-AC El moviment per les colònies escolars nasqué a Zuric i s’estengué per tot Europa El promotor fou Walter Bion, pastor protestant que, des del 1876, n’impulsà la difusió A l’Estat espanyol, les primeres colònies tingueren lloc, el 1887, a San Vicente de la Barquera Cantàbria, promogudes per la Institución Libre de Enseñanza La influència d’aquest corrent feu que, al final de segle, s’observés fins i tot una certa preocupació en l’àmbit legal Una Reial Ordre de 26 de juliol de 1892 feia una recomanació expressa a promoure…

La intervenció directa dels municipis en el proveïment local de vitualles té una llarga tradició Com va apuntar Eli F Heckscher, després d’un període d’interrupció, es retroba arreu d’Europa a partir del segle XII A les principals viles i ciutats dels Països Catalans de la baixa edat mitjana, la preocupació per assegurar el proveïment dels productes alimentaris bàsics ocupava un lloc central en el regiment de la cosa pública L’anomenat privilegi de les vitualles, atorgat per Pere III a la ciutat de Barcelona l’any 1337, o el del guiatge, refermat a València el 1372, així ho palesen Quan el…

Publicacions periòdiques editades pels exiliats a França i Anglaterra Una de les característiques més destacables de l’exili català del 1939 va ser la tossuderia a mantenir el testimoniatge de la llengua i la cultura catalanes en les circumstàncies més adverses i en qualsevol dels països que acolliren refugiats catalans Ja en els primers mesos del 1939, quan encara milers de refugiats es trobaven en els camps d’internament francesos, a París van sortir alguns periòdics que reproduïen capçaleres tradicionals La capital francesa va ser el primer centre editor, tant pel que fa a la iniciativa…

Abans d’endinsar-se en l’evolució associativa dels Països Catalans durant l’etapa republicana convé remarcar com s’ampliaren a poc a poc els sectors socials amb presència pública, com a conseqüència del sorgiment de l’anomenada societat de masses Aquest procés, que naturalment no té una data concreta, s’anà assolint en les dècades dels anys vint i trenta, i significà una lògica ampliació del fet associatiu, com també l’aparició de nous focus de conflicte social El canvi més important correspongué a la immigració massiva que es desplaçà a l’àrea barcelonina durant els anys vint És un fet…

La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…

Casa de Catalunya a París, inaugurada el 22-4-1998, M González de la Fuente GC D’ençà que el 1977 es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya, o bé des que el 1980 hi va haver les primeres eleccions democràtiques al Parlament català després del parèntesi de la dictadura, un dels clements més absents de la vida collectiva del nostre país ha estat la Catalunya exterior, formada, aproximadament, per mig milió de persones que viuen en 130 països d’arreu del món Aquesta situació, però, va fer un gir radical a partir de l’any 1996 Els trets essencials de la personalitat catalana com a poble són…

Hissada de banderes a l’Albergue del Sindicato Español de Maestros, CPérez de Rozas, Mallorca, 1-9-1947 AF/AHC A la zona nacional , la Guerra Civil comportà la fi de les reformes educatives i l’inici d’una política tendent a desmuntar els canvis realitzats durant el quinquenni anterior No tan sols es va tornar a l’escola més tradicional, impregnada d’integrisme catòlic i espanyolisme exaltat, sinó que es va engegar un procés de depuració del magisteri que pretenia deixar fora de l’ensenyament tots aquells que d’una manera o una altra havien fet costat a la República i que, per tant, no…

Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…

Cruzada del rosario , Barcelona, C Pérez de Rozas, 1965 AF/AHC Per a l’Església catòlica, a tot el món, la dècada dels seixanta fou un autèntic sisme, però el canvi general de mentalitat es va veure agreujat a Catalunya en coincidir amb l’inici de la degradació del franquisme L’Església, que avalà el règim des dels inicis, havia establert un model de relacions amb l’Estat que feu aigües durant aquells anys Ni el franquisme va suportar la contradicció entre repressió i creixement econòmic, ni la jerarquia del nacionalcatolicisme va suportar l’empenta d’una societat civil autònoma i laica, i…

Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…