Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Augustin-Joseph de Mailly
AJ de Mailly, sd MHR / JLV Augustin-Joseph de Mailly, comte de Mailly, marquès d’Haucourt i mariscal de França, fou nomenat el 8 d’agost de 1749 lloctinent general al govern del Rosselló i comandant en cap d’aquesta província Pel mes de febrer del 1754, en conflicte amb l’intendent Bertin, tots dos foren expulsats del Rosselló, malgrat el seu suport respectiu a la cort El comte de Mailly, exiliat a les seves terres, fou novament a la cort des del mes d’agost del 1754 Va reaparèixer en campanya a la batalla d’Hastenbeck el 1757, i, més tard a Rosbach Fou fet presoner i intercanviat amb un…
El Museu Social
Museu Social, inauguració, “El Diluvio”, 28-11-1911 BC Durant la primera dècada del segle XX, des de l’ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial i, més endavant, des de la Mancomunitat de Catalunya es posaren en marxa activitats concretes d’intervenció social amb vista a “reciclar” una societat catalana en expansió, però mancada de tradició administrativa i de govern I la via que triaren per fer-ho fou l’organicisme político-administratiu, amb el benentès que es tractava d’acostar l’administració als administrats I és en aquest sentit que cal entendre per què, des de les instàncies…
La renovació pedagògica
Nens i nenes, junts a l’escola, 1970 ASO / P Barceló La situació política i ideològica de la postguerra va situar l’escola en un carreró sense sortida era una societat del segle XX amb un ensenyament, fet i fet, de caràcter vuitcentista Durant els anys cinquanta van sorgir, al Principat, diverses manifestacions de diferent signe que anaven des de la fundació de noves escoles fins a l’organització de trobades, seminaris i experiències vinculades a sectors cristians, que eren els que, poc o molt, tenien més llibertat d’acció Les preocupacions eren de tipus social, de caire pedagògic, o ambdues…
Les organitzacions socials a la sortida del franquisme
El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…
L’assimilació dels costums francesos: el Rosselló i la Cerdanya
Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…
1939: any zero
Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…
La institucionalització de l’activitat científica
El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…
Una societat cada cop més conflictiva
El règim franquista que, a meitat dels anys cinquanta, havia mostrat símptomes de debilitat, va refermar-se amb l’anomenat “miracle econòmic espanyol” Tanmateix, els efectes d’una nova orientació en la seva política econòmica, desenvolupats durant els “feliços seixanta”, es conjugaren amb profunds canvis en la mentalitat de la societat La manifestació progressiva d’una crisi d’autoritat en els àmbits de la vida social, laboral i familiar va tenir efectes inoportuns per a l’estabilitat política de la dictadura Les autoritats franquistes, conscients d’aquest fenomen, feien esforços per a…
Els reptes de la identitat nacional
A escala individual o collectivament, la identitat no és una opció unidimensional ni estàtica, sinó més aviat la síntesi d’un conjunt de diferenciacions i identificacions, uns sentits de pertinença que poden canviar dins d’una relativa estabilitat En principi, són identificacions no excloents entre elles cadascú pot sentir-se alhora membre d’una comunitat local, d’una comunitat cultural i d’una comunitat política Però no són fàcilment subdivisibles —no solem identificar-nos indistintament amb diversos llocs, cultures o ciutadanies—, ni els donem tampoc la…