Resultats de la cerca

El context Són poques les etapes de la història europea en les quals hom troba, com en la dels anys 1939-60, uns signes tan palesos del fanatisme i de la crueltat que poden arribar a manifestar els humans Perquè durant aquests vint anys tingué lloc, primerament, la guerra més brutal, més inhumana i més anihiladora de les conegudes fins llavors al vell continent I, segonament, a partir del 1945, s’encetà una etapa molt dura de postguerra, de recuperació moral i de reconstrucció econòmica, marcada, però, per la divisió d’Europa en dos blocs ideològics i polítics antagònics, cosa que condicionà…

Placa municipal d’adhesió a la Unió Europea GS L’1 de gener de 1986 va entrar en vigor el tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, constituïdes per la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica CEEA i la Comunitat Econòmica Europea CEE, les quals havien estat creades respectivament pels tractats de París 1951, la primera, i de Roma 1957, les dues segones D’aquesta manera finalitzaven unes complexes negociacions polítiques, diplomàtiques i comercials dutes a terme per les noves estructures democràtiques espanyoles amb la…

Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…

L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…

Manifestació contra l’atur, sd FCG-AHCONC La teoria econòmica considera que hi ha un mercat de treball on es troben l’oferta i la demanda L’oferta és formada pel conjunt de persones que ofereixen els seus serveis laborals —la seva capacitat per fer coses— en canvi d’una remuneració, i la demanda de treball és el volum de treball efectivament contractat per part de les empreses i utilitzat en els processos productius L’atur es defineix com la diferència entre oferta i demanda en el mercat de treball i, per tant, és la diferència entre les persones que s’ofereixen per a treballar població…

No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…

El context L’economia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears des d’ara, i per simplificar, Països Catalans durant els darrers vint anys s’ha trobat immersa en uns cicles econòmics molt similars als del conjunt de l’Estat espanyol en el qual estan integrats Amb la resta de territoris que conformen aquest Estat, comparteixen la política econòmica que s’hi genera, sigui en matèria sectorial, monetària, fiscal o de despesa pública Per a situar la incidència que la pertinença a un Estat determinat té sobre l’activitat econòmica, només cal recordar que a l’Europa Occidental, amb la qual…

El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…

L’economia de qualsevol societat, per la seva extraordinària complexitat, pot ésser observada des de moltes perspectives Tota realitat social presenta potencialment una gamma gairebé infinita d’aspectes econòmics i de lectures que se’n poden fer Amb el desenvolupament de la Història Econòmica, s’han anat definint una sèrie d’instruments estadístics per a l’anàlisi de caràcter global, la síntesi dels quals és la Comptabilitat Social, que pot ésser expressada en diversos nivells d’agregació Els més utilitzats són la Comptabilitat Nacional i la Comptabilitat Regional, les dades de la qual, per…

Comerç internacional de mercaderies l’any 2006 Els canvis radicals que han experimentat les economies modernes a causa del procés d’obertura a la competència exterior i de liberalització han convertit la dimensió internacional en una qüestió crucial per al desenvolupament econòmic i el benestar a mitjà i llarg termini Les pautes del consum de les famílies han estat absolutament impregnades de la internacionalització, no tan sols pel que fa als productes manufacturats més sofisticats o als béns d’equipament més complexos, sinó també als aliments més senzills que es consumeixen a les llars, que…