Resultats de la cerca

AJ de Mailly, sd MHR / JLV Augustin-Joseph de Mailly, comte de Mailly, marquès d’Haucourt i mariscal de França, fou nomenat el 8 d’agost de 1749 lloctinent general al govern del Rosselló i comandant en cap d’aquesta província Pel mes de febrer del 1754, en conflicte amb l’intendent Bertin, tots dos foren expulsats del Rosselló, malgrat el seu suport respectiu a la cort El comte de Mailly, exiliat a les seves terres, fou novament a la cort des del mes d’agost del 1754 Va reaparèixer en campanya a la batalla d’Hastenbeck el 1757, i, més tard a Rosbach Fou fet presoner i intercanviat amb un…

Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el segon, del…

Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…

Monjos de Sant Martí de Canigó, representats en un capitell, Castell de Vernet, ssXII-XIII ECSA / AR La confraternitas o familiaritas va ser un nexe fonamental entre les institucions religioses catalanes i el seu entorn laic Representava una forma d’integrar l’Església i el món, que donava a aquells que no havien rebut els ordes o que no havien fet vots l’oportunitat de comprometre’s amb una forma de vida religiosa, o almenys de participar en els beneficis espirituals dels religiosos La confraternitas medieval representa un fenomen complex que escapa a una classificació i una definició…

Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…

Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…

La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…

Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…

El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…