Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…
Interpretacions de les comunitats caçadores-recol·lectores
Pautes de desenvolupament en les societats caçadores-recollectores Les primeres representacions científiques de les societats humanes més antigues es desenvoluparen sota el paradigma de l’evolucionisme El mateix Charles Robert Darwin prengué les societats caçadores-recollectores que conegué en el seu viatge a bord del vaixell H M S Beagle com a exemple per a representar les primeres societats, i illustrà amb la seva interpretació d’allò que va veure societats fossilitzades un estadi evolutiu entre els humans i els animals Les interpretacions evolucionistes antigues consideraven que la vida…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de benestar en el marc…
L’ascens i la decadència dels jueus
Fracció del pa àzim, Haggadah de Barcelona , segle XIV BrL La majoria de les comunitats hebrees de les taifes musulmanes, descendents o no de les aljames de l’antiguitat tardana, desaparegueren davant l’integrisme almohade La reconquesta i la repoblació de la Catalunya Nova, del regne de València i del de Mallorca comportà la consolidació i l’organització de nous assentaments urbans Els jueus, procedents de les ciutats del sud de França, de Barcelona i de Saragossa, es beneficiaren de privilegis especials, que afavorien el seu assentament La monarquia concedí nombrosos incentius per tal de…
La incidència de les institucions en la societat
Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds …
Cooperativisme i mutualisme obrer
L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…
El pensament social de Prat de la Riba
Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…
El comerç amb Amèrica
Carles III atorgant el dret de comerç amb Amèrica, PP Muntanya, 1790 GCB Al final del segle XVII, el comerç català disposava de dues vies d’accés al mercat americà que garantien una connexió òptima amb el món del comerç colonial D’una banda, cosa que continuava una tradició que arrancava de la conquesta cristiana d’al-Àndalus, els mercaders catalans, valencians i mallorquins disposaven d’una àmplia xarxa d’agents comissionistes establerts a les capçaleres peninsulars del tràfic amb les Índies Occidentals espanyoles Aquestes corresponsalies eren emprades per donar sortida a excedents agraris…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina