Resultats de la cerca

Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…

Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…

Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…

L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília, Pere el Gran fou excomunicat i deposat…

El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…

La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…

“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…

Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…

Un dels trets distintius de la societat catalana del set-cents, en sintonia amb les transformacions que s’estaven produint en els països europeus que s’encaminaven cap al desenvolupament capitalista, fou la superposició d’un ordre social basat en la fortuna, és a dir en les classes, al de la vella divisió estamental Pel que fa a Catalunya, Josep Fontana ha sintetitzat el complex quadre de relacions socials que s’establiren arran de les transformacions econòmiques Al capdamunt hi havia una noblesa diversificada uns pocs grans d’Espanya que no residien al país, una noblesa titulada i unes…

“Oh foll què fas Per què menysprees lo meu manament Lleva e fe ço que jo t’he manat e sàpies que si ho fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amics n’hauran bon mèrit de Déu per l’afany e treball que tu ne passaràs encara n’hauràs mèrit de tots los senyors qui són eixits ne són en l’alta casa d’Aragó” Davant de la segona aparició del vell home vestit de blanc que l’increpava enmig d’un fantasmagòric somni, Ramon Muntaner, l’antic almogàver ja seixantí i aburgesat en la seva alquería de Xilvella —prop de València—, difícilment podia dir que no Cap al 1325 i després d’haver servit…