Resultats de la cerca

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…

Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novella ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas , pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Parallel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de blanques, el joc,…

Família, 1789 MNCAS-GM / RM És difícil entendre la societat sense prendre en consideració la família És una unitat bàsica de l’organització social dins la qual s’estructuren la reproducció biològica, la producció, el consum, les relacions socials, la interiorització dels papers socials, etc La societat la regula jurídicament però cada grup social la vehicula per aconseguir una millor reproducció social que, per a alguns, vol dir acumulació, per a altres, subsistència Les terres de parla catalana tenen sistemes matrimonials i hereditaris diferents, però el que compta és com els fan servir els…

El crimen de la calle Legalidad , A Speratti, ed Martínez Roca, Barcelona, 1983 Coll part / GS Les enormes dificultats materials de la majoria de la població i 1’origen fosc de les noves fortunes van donar peu a la ràpida extensió d’estafes, robatoris i assassinats L’Estat franquista, que volia demostrar la seva autoritat i donar exemples de la moral oficial, s’encarregà d’esbombar aquests casos quan la policia aconseguí de resoldre’ls Això explica l’interès que va despertar la crònica negra a la premsa general i, fins i tot, l’aparició d’algunes publicacions especialitzades, representades…

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…

Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes… i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…

Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…

Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…

El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…