Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
L’Europa revolucionària: de vassallls a ciutadans
La batalla de Tetuan 4 de febrer de 1860 en una pintura de Marià Fortuny realitzada en 1862-64
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom de Laia Films L’actuació més valuosa d’aquest…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
El mite Kubala
Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment Entre aquests…
La Llotja de València
La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de València s’…
Els valors polítics dels catalans
Interès dels catalans per la política 1995 Des de fa alguns anys, un centre de recerca català, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, elabora i publica anualment un sondeig d’opinió dels ciutadans de Catalunya, amb una mostra força àmplia Entre altres termes, es pregunta als entrevistats la seva opinió sobre qüestions polítiques i ideològiques i també se’ls demana que facin una valoració de les principals institucions polítiques i socials del país A continuació es presenten i es comenten algunes dades significatives extretes de les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada el 1995…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
L’Olimpíada Popular, una il·lusió frustrada
Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina