Resultats de la cerca

Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…

Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de les ciutats…

La vida pública d'una ciutat romana es concentrava al voltant d'una plaça central, el fòrum Aquest era, per excellència, el lloc de reunió de la població, a la vegada que feia la funció de mercat i seu de les assemblees, arxiu i tribunal de justícia de la comunitat, marc de les festes religioses i també dels certàmens i espectacles que les acompanyaven Cada any hi tenia lloc una votació democràtica per tal d'elegir els magistrats urbans duumvirs i edils, alternada cada cinc anys amb la solemne cerimònia del census el registre oficial de tota la població juntament amb la seva declaració de…

Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…

Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…

Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…

Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…

Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…