Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Montserrat: un exemple de reforma monàstica
Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…
El darwinisme als Països Catalans
Al Principat, des dels inicis del liberalisme, encara que en cercles minoritaris, aparegueren sectors o individus vinculats als nous corrents en diferents camps del saber, sense que l’oposició dels sectors conservadors encapçalats per l’Església fos gaire virulenta, confrontació que va prendre un altre caire a l’hora de la propagació del darwinisme La diferència s’observà ja des d’un bon començament Contràriament al que solia passar, les primeres notícies que es tenen sobre el darwinisme provenen dels sectors antievolucionistes, concretament del doctor Josep de Letamendi i de Manjarrés, que…
Una cultura interferida per la política
La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…
La fi dels somnis compartits
El matí del 29 de desembre de 1874, a un quilòmetre de Sagunt, Martínez Campos proclamà Alfons de Borbó rei d’Espanya Com en l’intent de Sant Carles de la Ràpita, aprofità que bona part de l’exèrcit estava travat per la guerra carlina, però aquesta vegada ningú no formulà contra el general colpista retrets d’oportunisme i falta de patriotisme Martínez Campos no va ser vist com un traïdor, com Ortega, sinó com un patriota conseqüent que anava a posar ordre S’iniciava així, accidentalment des del País Valencià, la Restauració La proclamació d’Alfons XII es feu enmig de la indiferència general…
El lloc de la literatura en la societat postmoderna
Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…
Activistes i resistents (1939-1950)
El context L’anàlisi de la lluita antifranquista als Països Catalans durant la immediata postguerra no es pot fer prescindint de l’enorme impacte que per a les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra tingué la repressió sistemàtica duta a terme pels vencedors de la Guerra Civil al llarg dels primers anys de la dictadura El caràcter repressiu del Nuevo Estado anà especialment adreçat contra els partits polítics i les agrupacions del Front Popular, prohibits des del 13 de setembre de 1936, i contra els sindicats obrers Aquest fet ha de ser inscrit dins el context de lluita de classes…
Del Renaixement al Barroc
Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…