Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…
Banc Català de desenvolupament - Cadesbank (1964-1980)
La constitució Jaume Castell, els seus amics i el Banco de Madrid El Banc Català de Desenvolupament fou una empresa promoguda per Jaume Castell i Lastortras i els seus amics Fou, al mateix temps, el banc industrial del Banco de Madrid, controlat igualment pel grup Castell Jaume Castell, promotor del Banco de Madrid, fou també el promotor del Banc Català de Desenvolupament Fomento de la Producción , juliol 1984 Jaume Castell nasqué a Manresa el 1914 El seu pare era un industrial, fill de Manlleu, que havia triomfat i acumulat un capital Havia creat una sèrie d’empreses, amb fàbriques a…
Banc de Valls (1881-1968)
La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…
Les bases del somni de la Catalunya ideal
Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
Banc de Préstecs i Descomptes (1881-1930)
Anunci al Diario de Barcelona , 1881 El Banc de Préstecs i Descomptes havia estat concebut com a banc comercial, però aviat va canviar d’orientació És un dels pocs bancs, creats durant la Febre d’Or, que es proposa fer només operacions comercials Però la febre de negocis pot més que la seva voluntat inicial, es fa enrere del que anunciava i entra en uns afers que li comportaran fortes pèrdues i gairebé l’abocaran a la liquidació Una política imposada per la realització dels actius aconseguirà el sanejament d’un banc, que ha reduït fortament el seu capital i la seva continuïtat Durant els…
Crèdit mercantil (1863-1920)
L’impuls que porta en el moment de la seva fundació quedarà diluït en la crisi financera del 1866, quan els negocis immobiliaris i d’inversió en empreses ferroviàries que havia realitzat en queden fortament afectats Es parla de liquidació i Antonio López López, un dels fundadors i accionista principal, cedeix una bona part de la seva participació a canvi d’actius El banc perd momentàniament el rumb, que recuperarà amb la creació del Banc Hispano-Colonial i el retorn d’Antonio López, que converteix el Crèdit Mercantil en un banc del seu grup Després de la Febre d’Or el Crèdit procedí a una…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…