Resultats de la cerca

Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell Superior Bancari…

La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…

La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…

Aquest és un cas insòlit en la història dels bancs catalans, ja que es tracta d’un banc que portava el nom d’una ciutat aragonesa Però no ens ha de sorprendre tant, si es té en compte que el 1968 resultava més fàcil comprar un banc existent que no pas crear-ne un de nou El banc de Josep Maria Santacreu El 1880, José Fernández Bardají inicià activitats bancàries a la ciutat de Graus —província d’Osca—, que foren continuades pels seus descendents El 1962, Viuda de José Fernández, aleshores la titular del banc, transformà la seva empresa individual en una societat anònima amb el nom de Banc de…

El banc d’emissió 1863-1874 La creació A mitjan segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya per la seva població, tot i que els seus 28 000 habitants quedaven lluny dels 122 000 que tenia Barcelona Havia estat la capital del comerç de l’aiguardent català, el més important del segle XVIII, destinat en bona part a l’exportació, a través dels ports de Salou i Tarragona En aquest moment, però, el comerç de l’aiguardent està de baixa, i ha estat substituït pel de la fruita seca, mentre la ciutat s’industrialitza amb la creació d’empreses cotoneres de primera línia, que utilitzen el vapor com…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…

La creació Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona Anuari de Barcelona per a 1922-23 La Banca Marsans SA es constituí el 1919 El 1919, J Marsans Rof i Fills es convertí en anònima El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní En el primer grup podem destacar la presència de…

El successor del Banc de Barcelona El Banc Comercial de Barcelona es constituí el 24 de juliol de 1924 Era la solució trobada a la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, presentada el 27 de desembre de 1920 Una solució a la qual s’arribava al cap de tres anys i mig de baralles i discussions inacabables El naixement del nou banc no representà cap alegria especial, ni provocà cap explosió d’entusiasme només representava un alleujament pel fet d’haver-se acabat una història d’escàndols, però no deixava satisfet ningú ni els creditors del vell banc, ni els seus antics accionistes El banc…