Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El temps del modernisme
Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…
Antoni Serra i Fiter i la ceràmica d'art
Antoni Serra i Fiter 1869-1932 Autoretrat RM La ceràmica va tenir en el Modernisme un tractament molt estès i intens Com en d’altres èpoques es va posar al servei de l’arquitectura, on va tenir aplicacions molt diverses, i va ser utilitzada per alguns escultors Però la trobem també en un altre tipus d’objectes que podem considerar ceràmica d’art, realitzada només pel mateix ceramista o en collaboració amb un pintor o un escultor Trinidad Sánchez Pacheco va escriure que «la persona que va plasmar a Espanya l’esperit de les Arts and Crafts va ser Antoni Serra i Fiter 1869-1932, gran químic i…
Introducció. Un retrat sociopolític de la ciutat
Presentació L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya incorpora el comportament de les seccions electorals de Barcelona, perquè, a més del seu valor polític, delimitaven zones concretes de la ciutat, dividien l’espai segons la seva densitat i permetien aproximar-se a l’electorat que residia en un mateix immoble o en un mateix carrer Els resultats es recollien i es publicaven per seccions, en les quals hi havia una única taula electoral encarregada d’emplenar l’acta que incloïa els vots obtinguts per cada candidat, els vots en blanc o nuls, la llista dels votants i el cens Junt amb…
Les consultes. Resposta política de l'electorat urbà
Evolució del vot i de la participació en les sis eleccions celebrades amb sufragi masculí entre 1934 i 1936 Com hem apuntat, en l’elecció del 12 d’abril de 1931 va destacar la irrupció espectacular d’Esquerra Republicana de Catalunya, acabada de crear, que es va confirmar com a partit capdavanter El repartiment territorial de vots d’aquesta consulta va persistir per a les candidatures liderades pel conservadorisme de la Lliga Regionalista i pel reformisme d’ERC El Partit Republicà Radical s’enfonsà i a partir d’aquest moment els seus líders van competir per fer-se un lloc dintre del…
Argenters, orfebres i joiers
Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
Tendències electorals
Les constàncies i la lògica de la polarització La síntesi cartogràfica que proposem en aquest apartat dedicat a analitzar les tendències electorals és una simplificació del mapa de la ciutat a fi d’aconseguir imatges noves dels resultats electorals per les diferents candidatures al llarg de tot el període republicà Per aproximar-nos a una visió de la distribució territorial del vot distinta dels quatre tipus de representació de l'article Les consultes Resposta política de l'electorat urbà , tenim en compte únicament els percentatges obtinguts per les forces polítiques sobre el cens i no sobre…
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…